Apunts biogràfics - Guillem Crespí i Coll - ES PANDERER

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Apunts biogràfics

El personatge

DADES BIOGRÀFIQUES

Guillem Crespí i Coll, " es Panderer
", va néixer a Santa Margalida el 26 d'abril del 1890, al carrer Dr. Crespí, ( carrer de Son Rapinya)  núm. 3. Era fill de Guillem Crespí i Garau i d'Antònia Coll i Capó que tingueren  tres fills, dos al·lots i una al·lota, essent Guillem el segon. Els seus germans nomien Manel i Antònia.

  De ben jove, devers els 16 anys, va emigrar a Cuba i allà Guillem va treballar de carboner durant uns vint anys, alternant aquesta feina amb la de descarregador de vaixells per a un magatzem. El temps que va fer feina al magatzem va aprendre a llegir i escriure. No va venir a Mallorca per fer el servei militar i fou declarat pròfug.

  A Cuba va conèixer la que seria la seva dona: Maria Avellà i Huguet, filla també d'emigrants procedents de Santa Margalida. Es casaren a Yaguajay, província de Santa Clara, en un indret de la selva cubana, mentre Guillem treballava de carboner. No tenim data exacta de les noces, però podem assegurar que se celebraren devers l'any 1911.

  Del matrimoni entre Guillem i Maria, varen néixer quatre fills, durant la seva estada a Cuba: Antònia, Margalida, Àngel Guillem i Bàrbara.

  Des de Cuba, la dona d'es Panderer va viatjar sovint a Mallorca amb els fills, fins que devers l'any 1926, tota la família es va traslladar a viure a Santa Margalida, primer al carrer de Ses Vinyes i després a la Carretera d'Artà ( avui carrer Enginyer Felià Fuster) i aquí varen néixer la resta dels fills del matrimoni: Andreu, Manel, Maria i Joan.

  A l'arribada de Cuba l'amo en Guillem va comprar cinc quarterades de terra a la punta de Santa Eulàlia i del seu cultiu visqueren ell i la seva família, treballant la terra durant la resta de la seva vida.

  La dèria de glosar li va començar ben prest a l'amo en Guillem. Abans del viatge a terres cubanes ja se li atribueixen gloses i alguns que el varen conèixer a Cuba diuen que per allà ja feia gloses en castellà. Sembla que la vena de glosador li venia de la seva mare, de la qual es deia que era millor glosadora que no ell i que quan parlava, les gloses li sortien quasi sense adonar-se'n.
 
Es Panderer va morir a Santa Margalida l'any 1948, i deixà fills i néts i un bon enfilall de gloses referides a la seva família, al seu poble, als amics i a la situació que va haver de viure, com tants d'altres mallorquins, durant la guerra civil i la postguerra.

 
Copyright 2015. All rights reserved.
Regreso al contenido | Regreso al menu principal