Glosador del poble - Guillem Crespí i Coll - ES PANDERER

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Glosador del poble

Textos

Miquel Sbert i Garau



ES PANDERER”, GLOSADOR DEL POBLE


Ja fa molts anys, ma mare em contava la cançó que feren quan, just com ara per raons d’aprofitament energètic de la llum, el govern de la postguerra tenebrosa canvià l’horari solar:

En Franco du una camia
carregada de botons,
i s’ha passat pes coions
que a les deu sigui migdia.


És una cançó que, sovint havia sentit, a nivell familiar, a Llucmajor i a s’Arenal. Quan llegia les “Gloses” de Guillem Crespí i Coll es Panderer
. La quarteta em saltà a la vista:

En Franco té una camia
i li han posat deu botons
ell s’ha passat pes collons
que a les deu sigui migdia.


Al “Pròleg” d’aquell llibre, editat a Santa Margalida el 1996, comentava unes cançons (pàg. 9-10) atribuïdes a Crespí que, havien estat documentades: una per mossèn Alcover que la feia de Tià de sa Real (Rondaies mallorquines
, tom V, Ed. Moll, 1980) i, l’altra, transcrita per Maria Llompart Vanrell, i atribuïda a la glosadora de Llubí Jerònia Cladera Perelló madò Busca (1874-1955). La coexistència de diverses versions i atribucions d’autoria eren –i són- un indici de la “tradicionalització” d’aquestes cançons, de “la incorporació al patrimoni comú”, en deia llavors, i això em servia per afirmar que “aquests comptats casos ens serveixen per copsar el prestigi d’es Panderer com a glosador.
El poble té tendència a contextualitzar esdeveniments, reals o imaginaris, a l’entorn immediat a fi i efecte de dotar de significació i de simbolisme indrets o personatges. Així els topònims sovintegen lligats indissolublement a fets llegendaris (les petjades del cavall del rei en Jaume, la roca de sant Vicent Ferrer, les coves, els murs... dels moros) que apareixen ençà i enllà la geografia. També proeses, miracles, accions extraordinàries, facècies... s’atribueixen a protagonistes diversos a pobles diferents. Amb tals atribucions el poble cerca prestigiar, envoltar d’una aura meravellosa l’indret o magnificar el personatge.
Però no només això, el que se cerca de bon de veres és “fer-se seu”, de la comunitat, de la tribu, el lloc màgic (la cova, el pujol, el caminoi, l’arbre gegantí) i, així dotar la geografia local d’un valor simbòlic. En el cas dels personatges protagonistes d’aventures, de fets extraordinaris, de gloses excel·lents que vesteixen d’humor o d’emoció anècdotes ben sucoses el que el poble cerca és que la gent identifiqui com “dels seus” aquells individus excepcionals que, enaltits, dignifiquen la comunitat.
En parlar de cançons tradicionals, el poble incorpora, de vegades, el glosador a l’arsenal simbòlic local i el fa protagonista del que n’és autor segur i de tot allò
que, sigui o no sigui obra seva, es jutja tan “bo” que podria ser-ho (a Llucmajor succeeix amb mestre Lleó
, a Algaida amb en Capellà, en Sostre a Cas Concos, a Felanitx, un temps, en Serral i etc.). El poble s’apropia de la figura del glosador i li adjudica el millor que la memòria col·lectiva guarda en matèria de cançons recordades al llarg de decennis.
Amb es Panderer
els vileros han fet quelcom d’això: la memòria del glosador, el bon record que el poble en guarda, ha incorporat nombroses anècdotes i cançons i, tot i que moltes d’elles són amb tota certesa obra de Crespí, l’autoria d’altres roman en el nivell d’atribució, plausible i molt probable, però atribució només. No hi fa res, és un indici evident de l’assumpció per part del poble del seu personatge. Si no són obra directa del glosador, la col·lectivitat així ho proclama i aquesta assumpció és el reconeixement de la identificació d’un poble amb el seu glosador.
Llegim al llibre Gloses
(pàg. 39): “Una veïnada d’es Panderer, tenia un novio que era molt gelós, i va contar a l’amo en Guillem que, un dia que ella portava una cadeneta que li arribava fins damunt els pits, ell va demanar per tocar-li i ella li va dir que no. Es Panderer li va dir a s’al·lota: “Tu li havies d’haver dit”:

- Toca-la, no ets tot sol,
      ja són tres que l’han tocada-
   Me vols dir qui l’ha tocada,
 que no sigui jo es primer?
S’argenter quan la va fer,
   mon pare quan la’m dugué
  i jo quan la m’he posada.”     


Al capítol “Glosades” del volum IV del Cançoner d’A. Gili hi trobam, recollida a Pina, la cançó següent (pàg. 106):


Deixa’m tocar, Montserrada,
sa creu que dus en es coll.
Toca-la, no n’ets tot sol
  altres ja la m’han tocada.
Qui és qui la t’ha tocada
   que no sigui jo es primer?
S’argenter que la va fer,
    mon pare quan la’m dugué
 i jo quan la m’he posada.

Es va escampar per Mallorca la cançó de Guillem Crespí? Algun veí de Santa Margalida l’aprengué a part o banda i “amb el temps” la veu popular la cregué d’es Panderer? Només un document escrit podria donar raó exacta dels fets. No té cap importància: al poble la glosa és vilera, bella cançó de Guillem Crespí, al lloc on la recollí de la veu del poble el folklorista artanenc era una cançó anònima, una bella cançó anònima...
Algunes cançons “atribuïdes” al nostre glosador han passat als cançoners recollits pels folkloristes (no pretenc un recull exhaustiu). És el cas de quartetes com la següent:

Madò Coves torna tonta
per una filla que té,
es passeja pes carrer,
“ala fadrins qui la’m compra?”


Aquesta cançoneta la recollí el Pare Rafel Ginard i Bauçà a Felanitx i la publicà al volum I del Cançoner popular de Mallorca
(núm. 4520, pàg. 264) com a cançó “De picat”:

Madò Torres torna tonta
per una filla que té.
La passeja pes carrer:
“Hala fadrins! ¿Qui la’m compra?


Un altre cas, i amb més indicis de popularitat perquè va ser recollida a Artà, Galilea, Llucmajor, Consell i Binissalem pel Pare Ginard, amb diverses variants i la publicà al volum II del Cançoner
(apartat “Satíriques”) és la que diu:

Un homo, quan seu reposa,
i, si jeu, reposa més;
però si no té doblers,
a ca seva i tot fa nosa.
(CPM,
vol. II, núm. 813, pàg. 394)

O més envant:

Un homo, com seu, reposa;
I si jeu, reposa més.
Aquell qui no té doblers,
a onsevuia fa nosa.
(CPM
, vol. III, núm. 1341, pàg. 355)


Segons la tradició vilera
, el nostre glosador havia dit:

Un homo quan seu reposa
i si jeu reposa més,
un homo sense doblers
onsevulla fa nosa.


Deixant per a una altra ocasió l’anàlisi de les variants, els criteris de transcripció, els processos de transformació perceptibles en la transmissió oral i, altres qüestions “tècniques” que podrien plantejar-se, resulta evident que els casos aportats palesen ben a les clares alguns indicis que posen de manifest que el títol d’aquestes ratlles és ple sentit:



  • Les cançons gaudeixen d’una alta eficàcia comunicativa, potser per això, en moments diferents han estat recordades gairebé literalment (quant al sentit és òbvia la unicitat del discurs) a pobles relativament allunyats.

  • A Santa Margalida s’atribueixen a es Panderer i, si hom observa tant el sentit de l’humor de l’autor com la textualitat de moltes de les seves cançons “segures”, no resulta gens arbitrària l’atribució. Ningú, de no sorgir proves, pot assegurar-la, però no resulta inconvenient pensar que podrien ser cançons de Crespí.

  • Són cançons que s’incorporaren de ple dret al patrimoni immaterial mallorquí (resistiren el pas del temps i les límits geogràfics d’un poble, tant si varen néixer a Santa Margalida com a qualsevol altra de les viles on van ser recollides o a un altre indret).

  • No hi ha dubte que es Panderer era percebut pels seus coetanis i per les generacions que el seguiren com un ”glosador” especial i el seu record no només ha sobreviscut a la seva existència física, sinó que la seva poesia oral (part d’ella) forma part de la poesia de tradició oral del seu poble i de Mallorca.


Glosador i personatge característic d’un poble. Respectat en el seu temps i recordat per les generacions que el seguirien. Poeta oral que no deixà obra impresa, part de la seva obra i del seu anecdotari s’han incorporat a la tradició del seu poble (no hi fa res si hi ha alguna imprecisió, la història aquesta és una història d’emocions més que no de dates i de dates empíriques)... Es Panderer
, glosador del poble (que “no ho sàpiga” que en farà gloses!).

 
Copyright 2015. All rights reserved.
Regreso al contenido | Regreso al menu principal