Gloses al Panderer - Guillem Crespí i Coll - ES PANDERER

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Gloses al Panderer

Textos

Mateu Matas, Xurí

Glosar an es Panderer
és voler abraçar la lluna
assegut damunt la runa
gegantina d’un claper.
Glosar-li tan sols és fer
molt més gran la seva glosa;
i amb la humilitat per llosa
tenc clar que en Guillem Crespí,
si pogués vendria a dir
que cap mot li farà nosa.



Ell com a bon glosador
llevava la pellerofa
per oferir en cada estrofa
fruita fresca o bessó.
La seva composició
era un fil de subtilesa,
d’una ironia transmesa
finament, com els més grans.
Un cervell sense descans,
amarat de saviesa.



La memòria col·lectiva
guarda el do individual
i aquest portal virtual
dóna una altra alternativa.
La seva glosa és més viva,
i amb ella tota la gent
punyida d’un vers ardent
sortit de la seva boca.
Aquest portal desemboca
amb força i sentiment.



Llegir-lo és veure mestria,
pura essència del glosat,
tot i haver mitificat
la flaire que ens pervenia.
L’aroma de pagesia
que fins ara ha perviscut
recorda la joventut
del glosador de La Vila,
que arrelat encara enfila
el vers punyent i astut.



Pagaria per tenir
amb es Panderer conversa,
poder-lo observar quan versa,
poder seguir el seu camí.
Però des d’aquí en Xurí
diu tranquil, segur i sincer:
que ho sàpiga es Panderer
que un vilero du la flama
i escampa arreu la proclama
que ell un dia encengué.

 
Copyright 2015. All rights reserved.
Regreso al contenido | Regreso al menu principal