Les gloses - Guillem Crespí i Coll - ES PANDERER

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Les gloses

Textos

Rafel Bordoy i Pomar

Les gloses d'es Panderer

  Durant els anys trenta i quaranta del passat segle, a Santa Margalida, lògicament, no hi havia televisió, les radios no sovintejaven ni aprop fer-hi, la gent del poble en general quasi no llegia els diaris, llevat de les quatre persones més instruïdes o d'un nivell de vida una mica elevat, salvant algunes excepcions. Les notícies, ja fossin locals o foranes, circulaven per la Vila de boca en boca a les tertúlies en torn de la foganya a l'hivern o asseguda la gent a la fresca durant les vetlades d'estiu.
Però sens dubte el punt d'informació per excel·lència era el cafè, o el cassino, com l'anomenaven alguns, encara la paraula "bar" no s'havia generalitzat. El cafè era una mena de foro, allà es comentava, es discutia, es debatia, es criticava, tant pel que feia a temes locals com d'altres de més ampla volada. Sols la política era un tema tabú o si se'n parlava s'havia de fer de forma totalment clandestina i prenent tota casta de precaucions.
  Dins aquest que podríem anomenar entramat mediàtic, sols els glosadors gaudien d'un cert privilegi, amb totes les limitacions que volgueu. Ells, emprant el seu art, es permetien trabucar tota la càrrega dels seus mots sobre conciutadans, conciutadanes, parents, el clero, l'ajuntament, els cacics i fins i tot arribar, també amb totes les precaucions possibles, al govern de l'estat encarnat en la figura del general Franco:
  En Franco se fuma es puros
  i es cunyat es corterons,
  sa Falange picadura,
  tu et fumaràs es collons.
  Aquesta glosa de Guillem Crespí "es Panderer
", glosador margalidà que va viure entre els anys 1890 i 1948, ens dóna peu per comentar, en la figura de l'amo en Guillem, aquesta mena de bul·la, d'indulgència que gaudien els glosadors, per la qual cosa eren admirats i a la vegada temuts per la gent del poble, -Que no ho sàpiga es Panderer...- temorosa que qualque tret de la seva vida no pogués esser motiu per atreure l'atenció del glosador i font d'inspiració de les seves gloses. Ho diu una cançó popular:
  Lliberau-mos Sant Antoni
  de llengo de glosador,
  ell li emprèn com un pintor
  que amb la mateixa color
  tant pinta sant com dimoni.
  En el cafè tenien els glosadors la seva càtedra, allà eren escoltats, esperats i quasi reverenciats, quan qualque esdeveniment que corregués per la Vila tenia entitat suficient per merèixer la dedicació d'una glosa. Estic per assegurar que moltes de les gloses de l'amo en Guillem "es Panderer
" les va donar a conèixer a dins el cafè de Can Maco, tan proper a la casa que habitava i on hi devia passar les poques hores de lleure que li deixava la feina de conrar unes quarterades a Santa Eulàlia. D'allà la glosa ja corria de boca en boca entre els seus conciutadans, per divertiment dels qui l'escoltaven i a desgrat dels protagonistes, que clares vegades manifestaven la seva desaprovació, per por de no afegir al banyat i, per altra banda, com si semblàs que la crítica glosada no fos tan punyent. Sens dubte aquesta glosa feta al seu amic i veïnat degué veure la llum al tasser de Can Maco:
  Li he dit moltes vegades,
  el m'has de vendre i no ho vol,
  es mul d'en Pere Fiol,
  quan està defora i plou
  té ses orelles banyades.
  La fina ironia de l'amo en Guillem abastava un ample cercle de la gent i del terme dels seu poble i no es lliuraven ni la seva pròpia família: "Ses filles d'es Panderer
/ totes duen una bossa/ una blanca i s'altra rossa/ i no hi duen cap dobler/, ni els amics, molt manco la gent d'església, ajuntament, forces vives, cacics... que allà, al café, davant un rebentat, trobaven,  per boca del glosador,  no diré la seva immortalitat, però sí una popularitat la majoria de vegades no cercada.
  En els anys de la seva curta vida, l'amo en Guillem va deixar vuit fills, alguns dels quals foren els dipositaris, juntament amb altra gent del poble, del seu llegat com a glosador que, gràcies a ells, ha romàs guardat com una estimable deixa d'un d'aquests poetes populars, com n'hi ha hagut tants a Mallorca, però en aquest cas: Guillem Crespí "es Panderer
", és compte com un dels més destacats que ha donat la vila de Santa Margalida, i com a tal volem conservar-lo en la memòria a través de la seva obra.

Rafel Bordoy i Pomar


 
Copyright 2015. All rights reserved.
Regreso al contenido | Regreso al menu principal